FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot herbes i arbustos de flors amb cinc sèpals, quatre o cinc pètals i dos o quatre carpels poc o molt soldats entre ells, i de fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els ribers, les hortènsies, la fetgera blanca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinc més un. Un nen de sis anys. Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis. El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6. Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6. sempre hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. Ell és el cinquè de classe. El pis cinquè. Que és una de les cinc parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. N'hi ha ben bé dues cinquenes parts de podrits. Un cinquè, 1/5. Dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers format per la repetició de la primera part d'un hexàmetre fins a la cesura penthemímera, usat en combinació amb un hexàmetre en el dístic elegíac. En mètrica moderna, vers de cinc accents tònics que recauen en cinc [...]
